Aquesta lletra menuda

Dissabte 27 de juny 2015

Aquesta lletra menuda, no pas incòmoda, de relativa fàcil lectura, atapeïda, com si volgués encabir-se en el mínim espai amb el màxim de caràcters sense cap mena de pretensió. Esborranys guardats en un pilot, desordenadament ordenats, fàcils i difícils de trobar quan es busquen, només un de perdut, altres impossibles perquè són trossos, de paper malgirbat, de contingut. Evolució, no sé si bona o dolenta, però si aparent. Poques, ara n'acabo de fer una, tatxa-dures. Abans moltes. Esborranys polits, meditats i no escrits a raig fet, però sí amb la rapidesa habitual de buidar el pap, la idea inspirada o insulsa, la idea. Dissabte especial. A les cinc de la matinada ja érem al Prat. La Berta a Cambridge. Ja hi és. Ja hi viu. Dilluns comença a la universitat. L'avi, el pare, estaria, i no està bé parlar del què pensarien o dirien els absents, exultant i jo estic amb aquell estat de saber que està bé viure, treballar, de no donar la sensació de que et passin un fanal pel cul, i mort, a hores d'ara, sense cap ganes de pujar a Plaça, com sol passar més sovint del que m'agradaria, de cansament reposat i de son. Pocs minuts i al llit. Demà serà una altra dia. Obvietat.