No feta de tristors

Dimecres 17 de juny 2015

Hi ha una mena de vida trista no feta de tristors. Vida de pors, de no passar pàgina, de voler viure immers en una mena de problema etern amb ganes de solucionar-lo i no solucionar-ne cap. Voler fer-los viure vivint-los d'una manera molt particular, potser massa. Necessitat de viure endinsat en el problema, sigui el que sigui, i ser el centre d'aquesta mena d'univers esgotador, poc engrescador i d'obligada convergència en l'essència problemàtica sense divergència. Toxicitat, parlar-ne, sí, parlar-ne, amb una serenitat que poques vegades sol ser, amb un distanciament mancat, amb la tara d'aquesta mena d'embolcallament global, espiral, embogidor i expulsor de riscos mínims encolomats.