Dos-cents anys

Divendres 19 de juny 2015

Dos-cents anys de Waterloo. Hi vaig passar anant, venint, de Charleroi cap a Brussel·les. Insignificança, uns camps com qualsevol d'altres. Verds. Sobta el nom i el simbolisme que li ha donat la història. La figura de Napoleó, el que, curiosament, no se'n va sortir i poc va influir en els imperis més endarrerits d'Europa: Rússia i Espanya. Significatiu. Fabrizio del Dongo, un nom com un altre, personatge d'un dels millors clàssics novel·lats. Stendhal, la cartoixa de Parma. Capítol per entendre que formar part de la història, d'estar allà, a la batalla, aparença de no ser-hi o de no entendre gaire res del què passa. Sensació de ser un mena d'àtom, de molècula, que forma part d'un tot, anomenem-ho com vulguem, fins i tot, història. Veure-les venir sense ser cap heroi, ni voler-ne ser, empatxat de desig de sortir-ne, de fugir i que, la història, aquella en concret, se la confitin els mitòmans, sense cercar-li transcendència, ètica o els raonaments filosòfics que hi volia cercar en Pjotr enmig de la batalla de Borodino, una altra derrota del mateix.