La voluntat existeix

Divendres 26 de juny 2015

No estic en condicions de dir si estaré gaires dies com ara. De l'estalvi en puc dir el mateix, no sé mai el que pot passar. La voluntat existeix i l'èxit no és discutible perquè no es pot discutir, passa. Igual em passa amb la vida. Uns dies. Hom hi està bé enclaustrat. Arribar, dutxar, escriure, llegir i reposar. Em deu convenir, fins el dia que l'ansietat em venci i no sigui convenient aquest viure reposat i normal. Conformat i embolcallat de música, llegint història d'Espanya. Em deu agradar la tragèdia. Rememorar vells temps universitaris de reclusió amb aquell petit esbarjo, que ara no tinc a mà, com va ser l'snack, ell lloc de trobar gent, una gent que ara ja no hi és o ja no hi va, on n'hi ha una altra de diferent poc útil per a oferir cap mena d'esbarjo cercat i, tampoc, necessàriament volgut. Ara mateix, avui, no em cal, i, sí, una mena d'ansietat estranya m'hi portés, de cap de les maneres seria el mateix.