El trasbals grec

Dimarts 30 de juny 2015

Actualitat. Acalorat i amb el trasbals grec.  Pagar deutes irresponsables, inconscients. Demanar crèdits per a pagar-ne d'altres. Un cercle diabòlic que aboca al precipici, Una mala experiència em desavala. Els grecs, qüestió, somerament, de desigualtats, d'egoisme, de poca consciència de país, encara que es parli de pàtria. Grècia, el país de la mar argentada i dels verd oliva, d'economia sostenible si el repartiment fos equitatiu, si es paguessin els impostos i els suborns, les propines per accedir a serveis bàsics, no fossin el pa de cada dia, això sense comptar amb la contínua evasió de capitals dels benestants que van en iots. Mentalitat que no es canvia amb un dia, ni amb un any. Cal una o més generacions. Educació. Visió personal. Només voler drets. Els deures i les obligacions pels altres europeus. L'aportació grega: la història, l'hel·lenisme, la democràcia, la civilització, seriosa, contundent, bona, però potser no n'hi ha prou quan el romanent sembla no passar de la cultura de façana o de la bellesa d'una estàtua de Fidias que, molt bé, però que no serveixen per pagar factures, deutes i, no, no amaguen la mala gestió endèmica i la sensació de país mal pagador i de poc fiar per més tradició artística, cultural i històrica que exporti, aquella, una de molt concreta d'un moment molt concret de la nit passada dels temps.