No hi ha manera

Dimecres 10 de junys 2015

Tarda de lleugera desesperació. Em vull comprar unes sabates i no hi ha manera. Poques vegades m'havia passat. Sentit molt particular de l'estètica. No m'agrada guarnir-me de qualsevol manera, tot i que la moda, els colors, l'elegància estrident sense estridència i no pas la rància, ni la casposa, em captiva. Ridiculesa de veure homes massa panxuts, boteruts, desvergonyits, que es passegen per Vic amb pantalons curts, bermudes, pirates i amb xancles o sandàlies que mostren peus unglats, deformats i mal cuidats. No preservar la intimitat. Empeltat de tradició llatina, itàlica. Molèstia afectada que no afecta. A la sabateria, a les sabateries, les que he anat. Sabates antigues, sandàlies o wambes modernes de roba per a semblar un quinzet que no m'escau i no tinc cap interès que m'escaigui. No vull ser, radicalitat, com els guarnits amb samarretes estampades, sandàlies i pantalons curts de llargada variable. Seriositat, estil i, per què no? parit amb una mena d'estil heretat molt personal i de referència i de comoditat dubtosa.

Comentaris