Envoltat de sons

Dilluns 29 de juny 2015

Sant Pere, el porter del cel. Masses que no hi haurien de ser, els ha deixat passar. He alçat el volum del tocadiscs. Escoltar música a l'estiu, a casa, una petita inconveniència. Dies de canícula, de finestres obertes, de persianes abaixades i d'estances a mitja penombra. Molèstia continuada de trencament de passatges magnífics de la pastoral. Feia temps que no l'escoltava. Els sorolls del parc, minsos. Només algú de carbassa tarada que s'exposa a rebre la calorada. Els cotxes, les motos petaneres i els cotxes musicats de tonades dolentes, m'esguerren el segon moviment i l'haig de tornar a posar. I com criden els castellans! Una castellana que s'esgargamella ara mateix. La ama de la calle, com si fos seu, el carrer. Lliçó de civisme incívic. Ha callat o es deu haver pirat. Torno al què sempre he fet, al què sempre he vist fer a casa, la dels pares: estar envoltat de sons, de cançons radiades, de músiques que intentaven donar alegria, alleugerint les migradeses de diners que hi pogueren haver. Comfort, un altre, no pas igual al que podien donar les oracions, les pregaries interessades, volgudes i sentides i no sé pas si interioritzades. Poc amant de la vida feta de silencis eterns, m'agraden els que cerco, els que necessito, els forçats em costa entendre'ls, els palpo sords, poc alegres i amargants, de bossa plena disculpada, de la tranquil·litat de consciència, personal, de benestar, sense sons, amb poques cançons i amb molt poca música, la que deu servir per espantar cabòries que, cap i a la fi, sempre solen ser estèrils i poc útils per a tirar endavant i per ben acompanyar.