Cap mena de necessitat d'embogir

Dilluns 25 de juny 2015

Quan no s'ha, quan no s'ha hagut, de patir mai gaire per res, tinc la sensació que s'han de cercar patiments imaginaris. Complicat viure sense patir, sense necessitat de preveure un futur sempre incert, negatiu i emplenat de por a l'esdevenidor. Fantasmagoria, tenebrositat, la del res sortirà bé. Negror no pas negra, de comèdia dolenta. Obviar el present, blanc, negre, de colors, i mostrar-lo lleig, de mal i de poc viure, atipador, de no haver après lliçons repetides del passat. No haver cap mena de necessitat d'embogir per a un futur que vés a saber quin serà, on no calen patiments imaginats, quan la necessitat de patir no sol ser altre cosa que una ridícula i molesta bestiesa poc suferta i massa sufridora. Solucions presents apreses del passat, vés a saber. Una opció.