Saber per a no saber res

Dimecres 24 de juny 2015

Viure abocat als llibres, a escriure i a l'estudi de masses coses sense cap en concreta, el que hom pensa que faria si no treballés i tingués les necessitats bàsiques cobertes. Jubilació. Activitats, potser menys de les pensades, de preferent dedicació. Massa vegades conscient que abocar-se als llibres com a sinònim de fugida per a no haver d'estar immers en aquest món d'excessives immediateses i de sapiències vanes, del telèfon que sona, del missatge estalviable i de contingut discutible, tot per a demanar què es va fer, què s'ha fet o que es farà. Omplir temps per omplir, com si la informació que es vol rebre sigui important, transcendent. Impregnació de trivialitat, personalment considerada un xic perniciosa, vital, primària i, com sol passar amb la cerca de sofisticació cercada en les planes de llibres, d'excés de coneixement i de desconeixement de vida viscuda, només llegida, camuflada en històries inventades, somniades, explicades i allunyades de la realitat embafadora i molesta d'aquest telèfon que sona per voler saber per a no saber res.