No sempre, no

Dijous 11 de juny 2015

Hi ha preguntes que no es poden definir com a preguntes. Clarificar el significat del què vol dir significat. Per a entendre-ho, com a mínim s'ha de saber una mica de llatí i haver conviscut en ambients escolàstics i que els sofismes hagin estat una constant en la dialèctica del dia a dia. Agustinisme, tomisme, per què no? Cap i a la fi, no entendre res del què es vol dir quan es vol dir tot, ennuvola l'enteniment. Aquest voler viure tranquil, on sigui, o pensar que la tranquil·litat no es manifesta, es té o no es té i que mai es cerca; a hores, a estones, es troba. Parlar-ne, pres com una mena de pornografia, com la real, possibilitat de ser útil, vàlida, a moments concrets i perillosa, no pas pecaminosa; el pecat, quan se'n parla massa i els revolts per arribar són excessius per manca de línies rectes, com enfarfega i es troba en manca aquell maniqueisme del carn o peix i no pas les dues coses o una barreja malentesa.  

Comentaris