Beethoven no resultaria

Dijous 18 de juny 2015

Amant dels moments acompanyats a la terrassa del cafè. Si estic sol també. Escriure, llegir, tot en silenci. Em sobta, em sobra, sempre la música no volguda i imposada dels locals, dels cafès, pel fet de que la plebs no suporta els silencis. Molèstia d'estar massa gent poc avesada a la conversa i al valor, valorós, del silenci, del rumiar, de la saviesa antiga i de notar, sentir, se'n diu, la respiració abstreta de l'acompanyant, existent, que llegeix, que observa tot deixant fluir la vida dels que hi són, dels que venen i dels que se'n van, sense més ni més, amb aquella importància de llevar-se i del foradar el petit plaer de la vida, el fet de viure, a estones, a moments, la dèria, la meva, eterna, viure. La gent va passant i passa. N'entren i en surten. S'asseuen, demanen. Miren. Tots ens mirem. Instint simiesc. Silenci, Poca conversa. Només música i d'aquella prescindible no molesta. Beethoven no resultaria. 

Comentaris