Com plens d'una ràbia enquistada

Dissabte 13 de juny 2015

No equivocar-se mai. Sempre curulls de la raó més absoluta. Culpabilització. Cap mena d'autocrítica. Eterna incapacitat d'entendre res. Raonar, si es raona, per a profit propi. Egoisme no entès i escopit en contra quan hom és criticat. El altres, els que ho fan tot malament, mai un mateix, culpables del tot i del res. El pecat de sempre. La palla a l'ull aliè. Constitucions d'ajuntaments. Quin mal perdre tenen els que mal han manat i quina angúnia dóna la incapacitat reiterativa de no acceptar, de no saber, ni de no voler, entendre cap mena del per què passen les coses i assumir les dinàmiques del temps i de les persones que van més enllà del propi melic. Educació de veritat absoluta amb el fonament d'una veritat no tangible creguda com a certa que ben bé no ho pot ser, de veritat. Prosperitat minsa de pensament que poques vegades, em temo, deixa de conspirar, d'intrigar, per a imposar el seu pensament restringit sense escoltar, sense entendre, sense emfatitzar amb res ni amb ningú. Sensació tinguda quan n'he escoltat a alguns, concrets, rancis, com plens d'una ràbia enquistada malaltissa i eterna que no deixa mai, com l'au Fènix, de rebrotar de les seves perilloses cendres.

Comentaris