Pagar per a treballar

Diumenge 14 de juny 2015

Declaracions que són, ho haurien de ser, matís, delicte. Els parats han d'acceptar qualsevol feina per dolenta que sigui i per dolentes que siguin les condicions. Joan Rosell, president de la patronal espanyola. No ho sé descriure. El problema està en què masses treballadors ho acceptarien, ho accepten i ho acceptaran sense cap mena de contestació. Treballar per a subsistir, pagar per a treballar, per a ser pobres i viure engrapats per uns llops embolicats en pells de be queixosos victimistes de faules imaginàries de conjuntures catastròfiques que molinen pel moliner i no pas pel molinaire, el que molina i fa la feina, i el que poc benefici en treu. Recordar a la mare i a l'àvia, quan va voler que la filla no visqués a pagès ni es malmetés a la fàbrica, i la va portar a ca la modista, a fer d'aprenenta, a Plaça, a can Rocafiguera, poc passats els quaranta del vint, només per a un jaç, per anar ben vestida, pel menjar i per una vida plàcida sense cap diner, sense cap benefici material, però si emmascarada d'engany consentit i de felicitat, de felicitat. Aquest no és el cas, només n'és, en mal penso, la mentalitat i el fonament que en masses mentalitats ben parlades encara sembla perdurar sense ser delicte i creure's que no es vulnera cap dret humà.