Esborrany al Casino

Divendres 12 de juny 2015

Esborrany al Casino i no passar-ho en net. Manca de temps i cansament acumulat. Passat avui. Afectat de faringitis. Sensació de no decebre. Enfeinat amb l'assemblea i oferta d'un nou món de coneixences que hauran estat circumstancials per aquest projecte, com ho són els companys de la feina, companys. Parlar del temps, una estona, breu, de l'existència del temps, no del temps de pagès, el material, del temps com a concepte abstracte i filosòfic com a fórmula humana de regulació  de la casualitat d'haver estat concebut. El present immediat, ara, quan acabo aquesta paraula i escric l'última lletra, no més enllà, no existeix i la no existència equiparable a la mort, no, no ho crec, no ho penso, és record, l'essència del passat, vida viscuda, potser entès com a existència insípida poc viscuda, la que poc m'agrada. Present, el que marca les hores pautades, humanes. Futur, estupidesa de teme'l, imprevisible per a no caldre ni un moment a pensar-hi i més quan els auguris, els oracles de nefasta oratòria, de fetge ben cobert, no escapen de tenebroses i negatives prediccions bullides en el trist i mal viscut present que poca cosa deu haver après del passat.