Els va passar de llarg

Dilluns 1 de juny 2016

Testosterona com a hormona de la infelicitat, de la manca d'intel·ligència i no cal  que parlem de cultura, endebades, inutilitat.  Escassa argumentació en el tractament de problemes. Moltes lleis, molts reglaments, aplicats arbitràriament, de conveniència alliçonada pels altres, poques vegades, o mai, per a un mateix, si es xiulen altres, altres, no el propi, himnes, símbols, com ha passat, com sol passar . Grisor, molt grisa, dels portaveus, de juristes, sense entendre cap per què, l'essència, sense disculpa, sense perdó, malgrat creure, en vés a saber què d'abstracte, capaç de saber perdonar una vegada confessat el pecat, estèril sense penitència sincera, el sentit, de la confessió, de la disculpa, la primera lliçó, la que hauria de ser, dels seminaris, de manual, dels qüestionadors, dels pocs hormonals de testosterona i d'arribar a suposar que un bon dia, intencionat, no intencionat, es van saltar la lliçó, encara que hi fossin, o que al llibre, algú, algú, innominat, d'aquella educació infecta de nomenar el pecat i el pecador, anònim, va arrencar, amb mala bava, les planes i, la lliçó, l'essència, es va passar de llarg.