La importància d'un pam més o de menys

Dimarts 9 de juny 2015

Ens volen portar al jutjat per un pam. Deu importar. El problema no està pas en la mancança i sí a qui li manca, el pam. Simplicitat. No ho he acabat d'entendre. Encongiment. D'origen un pam de més, ara reculat al mig i no sé pas quan, un pam endarrerit. La plaça d'aparcament trenta-quatre del segon soterrani. Tres pintades, dues esborrades i una de permanent. Pams reals, no com aquells d'aprenenta de botiga de roba a pams, enganyosos i mai reals. Vint centímetres. Un burro que vol ser cavall, el demandant. Un individu que no sap aparcar i no s'ho vol creure perquè tot i tothom li fa nosa. Lamentable. No anar de cara. Una carta certificada d'un gabinet d'advocats. Roí. Passar full. No fer res del que no calgui. Contra la rebequeria dels no gaire llests, poca cosa a fer i res a fer entendre. No enfadar-s'hi i ignorar el pam i el denunciant. Pel què fa a mi la importància d'un pam més o de menys, no em fa perdre ni un segon de son.