Còlic mental just o injust del somni dels justs injusts

Divendres 5 de juny 2015

Comissions. Prenafeta and company. Vaig treballar a Tipel. Una filosofia de la vida, del treball i de l'economia. Poc més a dir. Només el pare m'entenia, la resta: una merda. La veritat, la meva i no pas certa. Mentides que no són mentides quan parlen. En diuen coartades. Comissions carregades d'eufemismes. Tot quedarà igual i no hauria de ser així. Predicar al desert. Manlleu a la vida quan se'ls escolta. Enreden. Riure's de la justícia injusta dels que no són justs i que volen ser els justs que s'aprofiten de la justícia amb l'aparença de ser gent justa que se'n riu dels que ho són, de justs. Justs, els que ho són a l'hora de pagar i a qui sempre se'ls hi aplica la justícia injusta dels que els hi diuen que ha de ser justa per a tothom menys pels comissionats de sentit just arbitrari. Un Robespierre, vés a saber, injust de justícia, els hi caldria, no pas més justa ni injusta de la que s'aplica, ni de la que hom creu que sigui justa quan s'aplica amb els que volen anar de justs servits de justícia injusta per a fer veure que són justs. Redundant.