Advocats dels pobres

Dissabte 28 de novembre 2015

Dissabte. Tirar a base de cafès psicològicament excitants sense la certesa de saber si exciten realment o, com passa amb la fe, només cal que t'ho creguis i se'n faci dogma, tot adoptant com a veritat el que mai s'ha pogut demostrar i es sustenta amb la incertesa del sabut sense saber. A les nou poc tocades. L'Espanyol acaba de perdre al Calderón i agafo un son que em durarà deu hores ben bones. Aquest matí de dissabte, esmorzar en lloc nou fugit dels savis de taverna del dia a dia a l'Aguilar. Savis de taverna, acudit habitual del Borra, mossèn Homs, un dels mestres més ineptes i més burro dels que algú es pot arribar a trobar mai. Un pagès de Gurb que es deuria voler procurar tenir obertes les portes del paradís per ell i pels seus. No crec que donés per gaire res més. Bé, sabia una mica d'anglès i més llatí del que solia saber la mitjania; tampoc era gaire difícil. Esmorzar a la Coopertativa, a pocs metres de passar o no la carretera de Seva. Menys gens, poca; a l'Aguilar ple com un ou de cridaners que garlen amb la boca plena i els cau menjar de la boca al plat, m'ho imagino. Aquí poca cridòria i menys soroll de caixa. Ambient en un poble que no resulta enutjós de bromes suades de savis de taverna de càtedra idèntica  i de sentències dignes dels mal, o ben, anomenats. advocats dels pobres.