Tot el temps del món

Diumenge 15 de novembre 2015

Hi ha coses que podrien ser estalviades. Quan feia dues hores escasses d'haver arribat en tenia el pap ple. Urbanita de ciutat mitjana. Enmig de no pas el no res proper i allunyat de massa llocs. Esborrany a poques hores arribades perquè no sabia què fer, mai més ben expressat. Al Lluçanès berguedà i en terra de ningú on hi sembla viure la tranquil·litat bucòlica que poc em satisfà. Sortir a passejar per camins i senders i el fosquejar tot ho reclou i enfosqueix. Tancar-se a la casa sense silenci, amb el tumultuós brogit de la familiaritat dels que s'ho tenen tot dit i que sempre diuen el mateix. Ganes de tornar a Vic i a la rutina laboral o a muntar-me la meva. Necessitat de música i saber que em resulta impossible escoltar-ne. Soroll. Desinterès i cap voluntat de molèstia de voler molestar amb les meves molèsties personals i cap pega d'espera a demà o a demà passat. Tot el temps del món o el que se'm tingui destinat o em vulgui destinar jo mateix si em passés pel cap no secundar l'espera.