Zero a quatre

Diumenge 22 de novembre 2015

Zero a quatre. Poques vegades he mirat un partit de futbol amb tanta tranquil·litat. Treballar bé o treballar malament. El diner enfront el talent. Els diners alleugen, ajuden, però no reparen el tot. Tòpic. Els diners germens d'infelicitat, de cobdícia, de guerres, de malentesos negatius i que, massa sovint, fan esclatar malèvols sentiments. Un altre tòpic. Matinada de diumenge a casa. Cel molt tapat i apunt d'un ploure que no farà. Escolto a la ràdio una música religiosa de Monteverdi. Com sempre, la música em fa sentir bé a estones ben concretes i cada vegada més perllongades. Seria bo optar i donar obertura a l'agradosa generalització de benestar massa vegades capat per un mateix i pel fet de donar voltes a accions i a actituds inútils i innecessàries de parca restauració sense mesures terapèutiques. Avui dinar de cosins. Hauria d'estar més content del que estic i n'estic, però no emocionat i envejo aquesta capacitat de joia que mostren, sense saber si és real o fictícia, que, cap i a la fi, serà la mateixa que oferiré quan me'ls trobi i m'assegui a taula. Tampoc els conec tant per a saber com són en realitat. Tota la feina tinc a saber com sóc jo mateix. Tota la del món i més.

Comentaris