Nicasi

Dimecres 11 de novembre 2015

Els Ramon solem ser gent pesada. Els Josep calçaces dominats per dones. Els Joan bons jans. Disparitats histèriques de dies histèrics i poc estructurats propers a demanar noves sessions de teràpia. Notar com se m'enfila una mena de bipolaritat. Intervals curts de passar de dalt de tot a avall de massa avall. Geniüt. Alegre. Accions i actituds estranys, injustificables. Descontentament existent que no hi hauria de ser. Setmana sense llegir cap pàgina. Em conforta la veu de l'Ester Pinard i no sé si només hi faltes tu, però jo hi solo faltar pocs dies mentre fosqueja de valent i la boira comença a embolcallar els carrers i m'enyoro d'aquell snack on no hi trobaré en Miquel amb la coca-cola i la bossa de patates, ni a ningú. No hi vaig. Em quedo a casa escoltant la música que m'ofereix l'Ester. Nicasi. A la feina massa canvis de poc abast. Nicasi. un home trist, me l'aprecio, m'explica coses. Aturat de nerviositat, el Nicasi, preocupat per tirar endavant boques afamades i amb la paor paorosa del vés a saber què de limitada competència sense saber, no li diré, però ho penso, el veig, que escau, escauria, en un relat de Folch i Torres, tràgic i còmic, i cap gargot hi faria interpretant un Lluquet. o era el Rovelló el més trist de tots i el més espantadís i que poc se'n sortia?