La manca de matisos

Dimarts 10 de novembre 2015

La misèria de la manca de matisos que m'obsessiona i que em determina perquè sóc pres com a poc matisat per qui no s'atura a mirar colors ni llums. Apassionat de la coloratura sense saber massa el per què. La meva musa. Ute Lemper. Berlin cançons de cabaret a tota bufa. Veu capaç de suportar qualsevol registre i en parlo com entès que res hi entén. Dies complicats d'investidures fallides i bipolars. Escoltar ximpleries de matisadors empatollats de servituts de carrer, propers, allunyats, creients de fes incertes, cregudes i no creïbles de creure sense creure i de voler creure a qui passa, a qui toca, amb el matís que un bon dia es va creure a qui manava i ara es vol fugir dels hereus que no entenen de matisos penalitzadors recriminadors poc matisats i propers a tractar de maniqueus als que no farden de matisos i em temo, com aquell, els lluquen tots.