Vinil de la inacabada

Dilluns 30 de novembre 2015

Una mica de traça sí que deu caldre. Aquest matí escoltava la cinquena de Schubert. Un bàlsam. Escriure, voler escriure, escriure una mica cada dia sense tenir gaire res a dir i no poder-se emmotllar a relatar només la realitat de la poca vida que es viu. Poc interès transmet el que pugui arribar a fer i ells llocs on em moc tampoc hi acompanyen. De les converses no cal ni parlar-ne. Sensació de viure sempre el mateix i tornar, compulsivament, a escoltar clàssica tot el dia, a la feina, a casa, al cotxe, arreu, com va estar aquell mig o tot un any després de la mort del pare. Abstracció i fugida evasiva d'una realitat que poc pot ser escrita i plasmada en un paper o en una pantalla, si no és emmascarada, amanida o enganyosa, tendent a explicar petites sensacions de petites vivències gota excepcionals i que mai seran inoblidables pel simple fet que aviat s'obliden i es tornen a repetir amb aquell mínim interès que proporciona la rutina la confortable quotidianitat dels que sempre tenen les mateixes coses a dir i que no m'agrada ser-hi comptat. Vinil de la inacabada ... de Schubert. Romanticisme de vida intensa i curta. Viscuda.