Mil seixanta-quatre

Diumenge 8 de novembre 2015

La ciutat levítica s'ha despertat immersa en una espesa boira. Set del matí. Goig de veure. Ara fa sol. Fa fàstic. Escoltar, sense ganes, la vuitena de Bruckner per inèrcia i plantejament seriós de deixar de fer entrades al blog. Mil seixanta-quatre, amb aquesta. Voler, com passa amb la vida, amb els sentiments, amb les relacions, l'esgotament abalteix i es crea la necessitat d'entrar en una nova etapa. Optar a altres objectius sense saber gens quins poden arribar a ser o a cap i no importa. Un parlar. Potser demà ho veuré diferent. Ara no, ni gens ni mica. Despullat i educació rebuda de fals puritanisme empastat de poca veritat i de mentida, més que pietosa, consentida i de voler ser escoltada. Pensar que exposar, sense pensar-ho, escoltat, al núvol, una mena d'expansió vanitosa de voler ser admirat, lluny o a prop de fer-ho més o menys bé, endreçat, encertat, interessat, tant se val, pornogràfic, necessari, brut, salvatge, com la necessitat de la pornografia cromàtica esporàdica mentidera no calguda. Mil seixanta-quatre entrades ja han donat per massa cosa, per saber qui és el sóc qui sóc, què amaga, què ensenya, què inventa, què viu i que les sol fotre de cavall estant amb menys sinceritat de la que hauria de tenir o amb més de la que no hauria de tenir. Vanitós. Res més i gràcies. Moltes.

Comentaris

Publica un comentari