Només un cafè de tant en tant

Dijous 19 de novembre 2015

Cansat. Desacostumat d'anar a la Cantina a prendre res. Escadusser, sol, a prendre cafè a l'hora d'esmorzar quan em puc alliberar de prendre'l a la cova de trols de l'Aguilar. Un d'aquells espais, la Cantina, el bar de l'estació, especials, amb caràcter que poc a veure té amb la meva visió del món i amb la meva manera de viure, si és que n'arribo a saber viure'n cap. Anys enrere, cinc o sis, quan sortia de la feina, una parada, una cervesa, una mica de lectura esportiva, un esbargiment, una petit forat econòmic, un puntal de la teràpia aconsellada arran de la mort del pare i una necessitat innecessària que no faig i que em crec que no em cal. Acostumat. No hi vaig, només un cafè de tant en tant. Estalvi de xavalla que suma i saber que el que es perd ja no es recupera i no s'hi torna mai més gaire perquè ja forma part d'un passat de costums perduts que no dolen, malgrat es recordin quan només un cafè de tant en tant, sol, t'hi porta.