Menjar el seu pinso

Dimecres 18 de novembre 2015

Suposo que no deu ser important més enllà de la importància que cadascú sigui capaç de donar a l'entorn més immediat. Trets a Saint Denis i que ens ataquin el melic ens espanta i esparvera. Guerra de víctimes inconcretes i incorrectes. Fugir de notícies, de tertulians que donen sensació de saber el que puc arribar a saber jo el mateix, poc o gairebé res. Supòsits. Opinar. Desbarrar. Visions parcials i egoistes de móns còmodes que ens incomodem per estar més malament del que hauríem d'estar. No heu patit una guerra, sentia a dir als avis. Ens les fem, les guerres, ens les busquem, guerres dolces, guerres psicòtiques trencadores de quotidianitat poc engrescadora. No és just morir prenent una cervesa en una terrassa o ballant salsa en una sala de festes a mans d'un més que ximple fanàtic. El país trist, aquell, tots, i el meu esporuguit per no pas cap guerra, només per la incapacitat d'arribar a cap acord, un mal menor, ínfim, amb perspectiva d'angles tancats de poca visió i obstinat a que cadascú mengi el seu pinso i no sigui capaç de deixar-ne pels altres ni pels que ens vindran al darrera.