Ric amb mentalitat de pobre

Dimecres 4 de novembre 2015

Avui, hi ho escriure demà, no he tingut temps material de passar l'esborrany en net. Atrafegat. Enfeinat. Estrès malaltís. El problema de viure en un país ric amb mentalitat de pobre acontentat, emprenyat, que no se'ns doni cap possibilitat de ser seduïts i ens motiva que se'ns reprimeixi a tot moment i a tota hora. Viure sempre alliçonat per mestres que poques lliçons poden donar de mestratge. Treballar. Desistir de creure als mestres i la por, la de la riquesa empobrida, empobridora, acotada de cap i de mirada a terra poc avesada a mirar horitzó enllà, es va perdent i ja no és tant allò de mirar sempre el teler, la màquina, els llibres comptables o l'eina esclava de qui es creu que treballa per a un mateix i en realitat ho fe per un altre que es pensa que es un ric escampador de rica misèria pels que s'ho creuen i en fan dogma de fe.