Aparent sense rascar

Dissabte 7 de novembre 2015

Dissabte treballat. Quatre hores i graduació de la Berta a Bellaterra. M'hauria agradat que els pares, els altres avis, hi haguessin estat. No hi són. Una cosa de profit he fet a la vida: donar educació i estudis a la filla. Massa de mal fetes i grosses difícils de pair i encara més d'explicar, inconscients, maldestres i corsecadores. Avui al matí un vals de la família Strauss per ràdio. Un de mai escoltat. Alegre despreocupat i arrossegat. Tres per quatre. El miratge d'aquella societat que s'enganyava a ella mateixa, aparentment feliç, despreocupada, envejada per romàntics carrinclons idealistes de la Viena de la Sissí i en Franz Joseph. La parella ideal desastrosa des de la concepció abrillantada pel tres per quatre rítmic i per la façana d'aquell imperi luxós, refinat, que donava sensació de no passar de ser un miratge del món aparent sense rascar i d'inèrcia destructiva.