No ens treu de la somnolència

Diumenge 29 de novembre 2015

No hi haurà decisió encara. Se'n parla, se'n parla. Paraules i pocs fets definitoris. Més papistes que el papa. Semblem un país abocat a viure en estat de somni constant que no ens treu de la somnolència o de l'activitat febrosa de la feina estalviadora d'il·lusions i portadora de vida migrada i pragmàtica. Sensació que la materialització del somni, sigui quin sigui, faci por, fins i tot el de la llibertat, el de poder passar de ser nens a ser adults per a poder-nos administrar i deixar de banda la culpabilització eterna dels nostres mals als altres. Deu resultar més còmode continuar somniat, perquè, cap i a la fi, despertar i viure la realitat no sol ser parell al somniat. El castell de cartes resulta ser fràgil com la realitat, com un dia ho va ser el retorn a la democràcia o l'entrada a Europa, somniades, idealitzades, irreals, com la mateixa realitat no somniada però sí viscuda.

Comentaris