Cossa a les velles històries

Dilluns 23 de novembre 2015

Inimaginable pensar que un dia haurien estat penjats al núvol. Només en queden quadre dels retratats. Dinar de cosins. Segona, només n'hi ha dues, fotografia on surt l'àvia Maria, la mare del pare. Any cinquanta-quatre del vint, festes de Sant Albert, agost al carrer de Manlleu, xocolatada. L'Eudald, el cosí gran, a coll del tiet Sidro, el seu pare i la resta, canalla del barri, germans i germanes, cunyats i cunyades del pare solter, del meu, el retratista. L'aviastre també hi surt, a mà esquerra, i no n'era gaire de sortir enlloc. L'àvia estava molt malalta i es va morir dos mesos més tard del mal lleig. Intercanvi de fotografies. Ham propici per a començar a establir ponts, nexes, lligams de massa anys d'haver viscut sense contacte, víctimes d'una mena de secrets de família tèrbols, de germans barallats per estúpides gelosies no reparades i de ferida oberta sense saber l'origen ni el per què. Necessitat, no mostrada, no parlada, de voler apedaçar, de voler saber, sense saber o sabent històries que no lliguen, o que lliguen massa, segons qui les explica i com les explica i, qui potser la sap, la història, no l'explica i creu millor alçar una copa de cava amb l'alegria sentida de fotre una cossa al ressentiment de les velles històries que potser no cal saber o saber-les com anècdotes de cap pedra al fetge.