Absència sobtada

Dijous 6 d'agost 2015

A les set del matí de peus a terra. Dormir menys. Cap feina i poc cansament. Vacances. Enemic del repòs per reposar. Comença a fer calor. Ganes de moure'm a cap lloc en concret o de passar el dia al sofà llegint. Hi ha vacants que poc tenen a veure amb les del treball i amb la dels comerços vacants. N'hi ha que no s'omplen. Explicar, entendre, absències, es fa difícil, complicat i, per als més propers, els de la batzegada directa, ferida de cicatrització paralitzada hores d'ara. Costa avenir-se. En certa manera, pèrdua de la virginitat d'haver estat sorprès per una nova, una mala, experiència, d'absència sobtada de qui sempre veuré, encara que no hi sigui, sense poder-li tocar els nassos quan els periquitos perden, en aquella taula llegint el diari o donant conversa als clients, als seus, als habituals del cafè i del poble que els dóna identitat i orgullosa pertinença.