Analfabets de sentiments

Divendres 7 d'agost 2015

Diada de Sant Albert. Funeral aquest matí a Calldetenes. Em vindria de gust un vinet blanc d'Alella al casino. Destapar i poder veure el món d'un altre color. Afartat del cromatisme paorós del blanc i del negre. Fresc. Una estona al casino. Agost. Poca gent. Poder parlar de les llistes, de la independència, del futur i de tots els anys dependents que ens han fet creure una cosa, quan en realitat n'érem una altra o ben bé cap. Ser interpel·lat massa sovint pel carrer i poques vegades parlar-ne en una taula si no s'està en una avorrida reunió política. Cap ganes de voler incidir ni influir, però tenint molt clar el que es votarà. Hora dels polítics, es va dient, dels bons, dels dolents i dels aprofitats. No m'hi sento comptat. Una petita peça i prou. Anar a ulls clucs i de salt endavant, vital més que mortal, sense saber massa res del què passarà. No se'ns explica i ni se'ns ha explicat. No ho sé trobar enlloc. Cor, sentiments i inspiracions, no pas etíliques, però sí sentimentals que poques vegades mostraran els no etílics i els analfabets de sentiments que ens han mantingut enganyats des de la mort del que va ser criminal de guerra. Conscient que no s'ho creuen els còmplices, com tampoc els avesats a tocar assenyadament de peus a terra i a voler fer viure als que no són com ells als núvols i no pas al cel de les oques.