Cap de setmana

Divendres 28 d'agost 2015

No m'estendré a parlar del cap de setmana. Tampoc en parlaré com en parla Bernhard, encara que pensi, jo, que no erra massa si hom passeja els dissabtes a la tarda per Vic i contempla l'espectacle. No saber encara si els necessito, els caps de setmana, però sí que me'ls trobo després de cada cinc dies treballats. Poc els programo. Surten i faig, no pas sobre la marxa, detestable, el que convé o res. Fa una setmana arribava a Foix. M'ha començat la meva tardor. El meu estiu s'acaba quan torno de vacances i m'endinso en el món laboral de dies exactes i de molt poques, gairebé cap, variant. Demà futbol i parada de l'assemblea: vida normal de cap de setmana després de la setmana endreçada, estable i amb les pautes ben determinades per la feina, pels menjars, pel dormir, sense passions ni tristeses, sense més ni més. Tornar per esperar el proper cap de setmana i creure's l'alegria dels que t'envolten quan arriba el divendres, sincera, no sincera, o deu ser que no han llegit Bernhard.

Comentaris