El sentit transgressor de la música

Dissabte 29 d'agost 2015

Utopia de les revolucions imaginades, intangibles. Els ingenus com a únics que la poden portar a terme i els pragmàtics, com una mena de metàfora de la covardia, de la poruguesa o de l'aprofitament, vés a saber de què, les ensorren i deixen en el no res a qualsevol procés, a qualsevol mena de revolució, de transformació. Res, aquest migdia m'ha vingut de gust escoltar el quart moviment de l'heroica de Beethoven, el músic incorruptible i amb sentit de llibertat artística recolzada per la classe social contrària als canvis, per contra dinamitzadora, incongruència, i a les transformacions atorgades en compta-gotes, amb conscient inconsistència d'adonar-se de què el món, la societat, estan canviant. Inicis del dinou, ara, a reculons, amb disgust, però amb renúncia sense renunciar, amb la política del peu a cada banda, esperant esdeveniments sense arriscar i prendre partit quan s'esdevingui, tot esperant que no esdevingui una revolució i s'aconsegueixi, això sí, si passa, una transformació regulada, al dinou, ara, sense deixar abandonat el sentit transgressor de la música, de la tercera, de Beethoven com una mena d'espurna d'esperança utòpica, transgressora, llunyana, com la ratlla del mar, que hi és, que sempre es veu, però que mai s'hi arriba per més que hom s'hi acosti. 

Comentaris