Collage d'instants

Dissabte 15 d'agost 2015

Instants són instants. Sembla una obvietat i, de fet, ho deu ser. Les vacances, si no et mous, t'allargassen l'estona i hom s'adona, per més que es vulgui, que existeix una saturació sàvia de lectura, de música, de cafè, de bicicleta i, fins i tot, de família, l'activitat més esgotadora. A hores d'ara escoltar la novena de Mahler per ràdio i llegeixo, l'acabo, Bernhard. Desconegut i m'impressiona la redundància obsessiva, les frases llargues dignes d'una llonga follia que arrabassa amb la contundència del qui té quelcom a dir, el fet d'haver viscut, a tots ens toca, una etapa històrica molt concreta, tràgica la seva, benestant la nostra, la meva, allunyat de la buidor del divertiment del món que poca cosa té a dir i que, a vegades, tinc la sensació que la vida, tota, només sembli ser un collages d'instants pintats amb colors semblants o d'un mateix amb els punts i apart i les comes pautades, determinades, amb la poca valoració, sentida, que tot va seguit, amb punts i comes, amb accents, com el corrent i els colors del riu que tira avall, que empeny, i s'aboca.