La ratlla de França

Dimecres 19 d'agost 2015

Una nova manera de conèixer país: caminar per senders, per prats i boscúries i amb capacitat de suportar verticalitats esfereïdores de parriure per a muntanyencs avesats. Dormir i menjar en fondes de poble, de clientela de pas i de clients, com passa als cafès, fixos, els que expliquen l'anècdota del dia o el què passa al poble. Salutacions protocolàries del sempre s'ha fet i es continuarà fent. To massa elevat, no mal educat, no, cordial, franc, acostumat i gaudir d'escoltar accents diferents, autòctons, de transició, els que he escoltat aquest matí i m'agrada. Demà passar la ratlla de França, records del Llançà d'abans. Ho deien així. Reposant a Molló després de caminar més hores de les necessàries sense recança per les vistes, per la verdor, per l'estada, breu, a Camprodon, turístic, atapeït, fariseu, amable, abans d'enfilar rampes i pujades, i de començar a patir baixades i compartir natura amb gossos bordadors o amb vaques soltes enmig dels camins i de les pastures enfilades d'enfilats enrampadors amb l'ensurt d'entrar a la cleda d'algun cavall solt, deslligat, bell, elegant, propens a fer més por que goig.