Campanars

Divendres 21 d'agost 2015

Entre ahir i avui dies de campanars, de caminar poc, de més estona en cotxe per carreteres de revolts recaragolats entremig de muntanyes inacabables. Sant Miquel de Cuixà, benedictí, a la manière catalanista. Lloc on no hi havia estat mai. Sant Martí del Canigó, enfilat, amb monjos i monges residents de l'ordre de les benaurances. Poca presència del català i preponderància del francès. Campanars romànics semblants al de Vic, al de Ripoll o el de Sant Pere de Rodes. Cap mèrit saber-ho, cap. Referencial de la repoblació del constructor abat que no va construir res i que els va fer alçar per mestres constructors i deixebles que seguien i executaven un mateix mestratge. Mimetisme d'estil, d'època, com ho són els campanars octogonals de la plana, del divuit, referenciats al santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Època de derrota, de creixement demogràfic i econòmic, d'enderrocament de les construccions romàniques, a la plana, de pèrdua de patrimoni per assolir-ne una altre de no pas més nostrat, però sí més adaptat a les noves circumstàncies que van ser implacables amb l'antiga i bella arquitectura i es va ser capaç de crear-ne de noves, algunes millors, altres horroroses i no pas totes als campanars de la plana.