Innaturalitat exasperant

Dimarts 4 d'agost 2015

Eleccions. Signat el decret. Teatralitat. Nervis. Votar i a veure-les venir. Amenaces. Cap argument. Carregats de raons o de desraons que no en contemplen cap, de raó. Dos-cents mil vots diuen que falten. Diuen. Els de la por. Els que en volen fer, de por. Dos-cents mil i tots els que conec, coneguts o no tant coneguts, votaran opcions del sí i ben pocs ho veuen clar sense dubtar. Saber què es vol. però amb el gen epidèrmic del derrotat tossut. Irritant aquesta manca d'orgull natural d'una innaturalitat exasperant de no voler jugar massa per a no donar opció al perdre i optar per una mena d'immobilitat que no s'atura, el pas de més ja fet, que, a hores d'ara,  per més poruga, prudent i temorosa que es vulgui mostrar, la tria no la para ni Déu, bona o dolenta, opcional, com a molt, com a tot o res.