Només fa quinze anys

Dilluns 31 d'agost 2015

Progressisme mal entès mentre no et toquin la butxaca. Socialisme de nòmina grassa. Faràndula. Socialisme de boquilla. Convençut, m'ho puc arribar a creure, o de reacció d'experiències casolanes d'escassa ànima tolerant. No sé si m'explico. Només fa quinze anys. Passar de donar la culpa i, de fins i tot, apuntar a qui ha estat el principal trencador de l'estat. Ara ningú en parla. Deu ser que no ho sé ni escoltar ni entendre o deu tocar defensar idees de monarques i dictadors de fusta reaccionària, tronada  i retrògrada, sense que l'hi hagi calgut, per acabar pensant el mateix, etiquetat, tant se val, de socialista, de demòcrata i d'idees suposadament llibertàries, quan, en realitat, no se n'és i es creu que se'n vol ser.