Plaisir de vivre

Dilluns 24 d'agost 2015

Previsibles solen ser les tornades de vacances. Joves al parc. Criden molt i em resulten molests. No hauria de caldre aquesta expressivitat pagada de salvatgisme aspre i poc comunicatiu. Anècdotes de dies vacants compartides i someres. Una de suposada, cada any la mateixa, d'esperada resposta, cercada. A França es menja molt bé. He menjat, hem menjat, molt bé en general i en un lloc en concret. Els garrins, els joves del parc, continuen xisclant. Dèficit de comunicació, pobresa lingüística, o és que ja no recordo que també vaig ser jove. Com a casa no es menja enlloc i els francesos, massa mantega. S'hi ha estat només una vegada, el qui ho diu, hi ho diu cada vegada que se'n parla. Una vegada a França, de passada i gairebé sempre tancat en un parc, d'atraccions. Criteri experimentat de boques sàvies de la distància no trepitjada i d'orelles crèdules que tot ho escolten. Amanida d'embotits de la regió, parmentier amb retalls d'ànec, crema catalana i vi del Rosselló. Senzillesa. Deliciós. No pas car. Les altres amanides i el confit d'ànec amb carabassa, goig a la vista i al paladar. Llauró, on Déu nostre Senyor, a més de perdre l'espardenya, hi va deixar un bon restaurant, capaç de donar aquella mena de plaisir de vivre que tant en saben els francesos. Poder-ne gaudir, encara que sigui en compta-gotes, és igual.

Comentaris