Esculpir sentiments

Divendres 31 de juliol 2015

Fesomia molt dura. Mancat de somriure i oblit del riure. Viure estacionat en la ironia i en el sarcasme poc expressat, poc expandit. Ja ho vaig dir, fa. Reflectida la imatge en el mirall d'un aparador. Envellit. Pocs cabells i molt, molt, blancs. Poc arrugat. Rostre sempre molt seriós i no pas per haver tornat de l'hospital i adonar-se que la cunyada dels pares absents empitjora i que els auguris no són bons. Traces que dóna el viure, segons quin i les transformacions del mateix viure, de la vida evolucionada, abans de fesomies amables, de certa alegria, múrries, nerviosament tranquil.les, a mostrar una ànima que ja no és la mateixa, la que es mostra, la que es veu, més existencial, no pas torturada o infeliç. Una altra, més estranya, nova, poc explorada i aturadora de d'expansions emocionals antigues, avortades i reprimides per anar a caure en un món de rigideses esculpides de sentiments i de rostres petris sobrevinguts quan hom s'ha vist reflectit al mirall.