La veritat que coneixem

Dimarts 25 d'agost 2015

La veritat que coneixem és lògicament la mentida que, com que no podem eludir-la, és la veritat. Transcriure. De nou Bernhard. Escriure, que no vol dir ser escriptor ni escrivà. Intentar extirpar idees de l'imaginari particular, articular-les i encadenar-les en síl·labes, fer-ne paraules i construir frases amb un resultat més o menys reeixit. Perdre la vergonya i saber que el que es diu no és veritat, com tampoc ha de ser mentida, pres, agafat, com la mentida de la teva pròpia veritat no validada universalment. L'essència de qui intenta escriure, la que em faig meva, el fet d'intentar, sempre intentar, interpretar les veritats que se'ns han ensenyat, encara que no ho siguin, que ens manipulen sempre i a tota hora, amb l'etern dubte que no ho siguin, mentides certes, incertes, cregudes i no cregudes, adaptades al moment, al què es vol dir amb aquella mena de certesa que la veritat rotunda no fa interessant i poca cosa, o res, té a dir al costat de les veritats inventades, les que interessen, creades, que no són mentides, però que ven bé ho poden ser i hom se les pot empassar com a veritats mentideres.