Demà serà un altre dia

Diumenge 23 d'agost 2015

Ha anat molt bé. Pirineu. Esclat de verdor i de paisatge. Vaques, gossos, cavalls, aigua i una mica de pluja. Bon menjar. Un d'esplèndid a Llauró, Rosselló. En parlaré. No ara. Ensopit de bon matí per haver tornat de vacances i haver de tornar a treballar. M'hauria de ser igual i me'n serà ben aviat, avui mateix, demà i demà passat ja pensaré en les properes. Passar comptes del què em queda per a passar la setmana i, fet i debatut, sempre plomat com un ànec escaldat. No m'hi hauria d'atabalar, em provoca mal humor sulfurat i esbravat com la pols del litinés quan toca l'aigua clara. Tornar a la normalitat i el watsaap que no para, igual de molest, o més, que el telèfon. Sona per a no dir res, per a desitjar obvietats que es podrien obviar, per saber, sense més ni més, localitzacions, estades d'innecessari control acotat en un món, com em solen semblar els móns controlats i acotats, petit i restringit de consentida opressió d'escalfor allocada. Em costa, avui, agafar un llibre o escoltar gaire res que no sigui un tango d'Astor Piazzolla, un i no gaire estona. Demà serà un altre dia. Potser me'n saltaran un o dos mentre escric i repasso, de tangos, vull dir.