Abans del futbol

Dimecres 30 de gener 2013

M'ha agradat que el cercle català de negocis s'hagi posicionat a favor del dret a decidir i de la hipotètica independència de Catalunya. Són els empresaris del país. Nosaltres som els treballadors, els mestres, els professionals lliberals, els funcionaris i els pensionistes del mateix país.

Què esperem? Ahir o abans d'ahir, va parlar en Gay de Montellà amb en Fuentes i més del mateix. Ara diu que Espanya a partir d'aquest estiu està disposada a escoltar, que les coses comencen a canviar ... com sempre ... ambigüitats ... mantenir el seu tinglat ... veu sibil·lina ... poc creïble. No s'ho creu ni ell o viu molt fora de la realitat. Ara ja no toca jugar aquest paper. Hem passat pàgina i els petits empresaris, vetlladors dels seus interessos, com jo vetllo els meus, ho solem tenir clar. Estic content perquè molta gent ja no ens refiem dels brams d'ase de Castella ni de les falses esperances que ens volen fer creure alguns d'aquí i que  ens han portat al lloc i al fangar a on estem.

Avui el conseller d'Economia demanava diners al FLA per pagar deute i resulta que Castella encara no ha activat els pagaments i és possible que resulti difícil aquest mes pagar nòmines i els proveïdors que s'emparin al Sant més devot perquè no cobraran de moment. Els diners de Castella no arriben, diners que són nostres que ens els ha pres i no és demagògia, és una realitat. Quan arribin, si arriben tots, ens faran creure que encara els hem d'estar agraïts i que sort en tenim d'ells. Tot plegat esperpèntic ... grotesc ... adjectius qualificatius tous ... Què hi fem encara a Espanya? Tot això abans del futbol ... del millor Barça de la història ... la Carme em tindrà les herbetes apunt. Nervis temperats ... som els millors.

Comentaris