Per què no es diu tot d'una vegada?

Dijous 3 de gener 2013

Després del partit amistós d'ahir, avui he escoltar unes declaracions del President Mas on incidia que serà difícil aconseguir la consolidació de les seleccions a nivell internacional. Costarà però content perquè anem pel bon camí. Arribo a la conclusió que ja tornem estar en el mateix terreny del que parlava ahir. No s'ha dit cap mentida, és cert. Veritat és que serà molt difícil arribar a port i més si topem amb un Estat on és impossible dialogar i de nul.la capacitat entenedora. Però també hem de ser conscients que no s'ha explicat clarament el perquè estem en un cul de sac de molt difícil sortida. No trobo correcte il.lusionar la gent més enllà del que sigui raonable i no se'ls mostri totes les cartes que hi han en joc i les que s'han perdut pel camí. Es creen falses expectatives i la gent no s'ho mereixen. La gent hi posa massa de la seva part i creu amb el projecte. El tema seleccions el teníem regulat i ens ho vàrem deixar perdre de mala manera. Només cal fer una ullada a l'artilce 134 apartat c) de l'Estatut del 2006, aprovat unànimement pel Parlament de Catalunya i el que en va quedar després de la reunió Mas-Zapatero i del ribot del Constitucional.

En negre el text que es manté. Ratllat en vermell el text
suprimit i subratllat en verd el text que s’introdueix. 

Article 134. Esport i lleure.

c) L’ordenació dels òrgans de la projecció exterior de l’esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d’àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals.
c) La regulació dels òrgans jurisdiccionals i arbitrals mediació en matèria d’esport.

A vegades les coses són com són i no com voldríem que fossin. No pel fet de ser el President del meu país se li hagi de disculpar tot, ni riure sempre els acudits al graciós de la colla quan no fan riure, i cal tenir clar que el nostre equip no juga sempre bé i que no tots els nens petits són macos pel simple fet de ser petits. Disculpar sí. Donar-ho tot per bo? no. Les coses s'han de saber. Puc estar d'acord que eren altres temps, que hi havien unes altres esperances i que ara s'han trencat del tot. No hi ha retorn. Potser seria més correcte dir i ensenyar el que hi havia llavors i quin era el punt de partida pel que feia a l'esport. Mostrar amb claredat el que hi podia haver hagut i el que tenim ara per la incompetència d'uns i altres i per la mala voluntat ja no diria de tots plegats..