Calaf

Diumenge 13 de gener 2013

Ahir dissabte especial. La Coral Brusquina cantava a l'església de Calaf, un poble d'aquells que hi passes moltes vegades però que no t'hi pares mai. No feien mercat i la sensació aquella del mercat de Calaf deu formar part del record. Vil.la de segurs temps passats millors. Carrers antics de cases de pedra grogosa amb palauets barrocs molts austers. Plaça porxada davant l'església de Sant Jaume. Riquesa i prosperitat antiga. Avantatge antic d'estar en una terra de pas i desavantatge modern, de viure en un indret de frontera entre la Catalunya Central i les terres de Ponent. Zona de cereals i vell punt de trobada de traginers i comerciants. Ara certa decadència i molt de silenci.

A l'església orígens gòtics reformats i amalgama d'estils. Contraforts externs molt potents. Un dels campanars octogonals barrocs més espectaculars del país. Façana molt eclèctica, diria que és moderna; em puc imaginar la seva reconstrucció després de la guerra amb el mal gust i la manca de rigor que va caracteritzar aquell període històric. L'estructura gòtica es manté tant per dins com per fora. Edifici molt gran i impressionant. A l'interior ornaments barrocs i neoclàssics sobre la base gòtica. Tot molt auster, espaiós i molta alçada. Pensada per encabir l'Altíssim Absis amb pintures policromades modernes un xic carrinclones i de gust i d'estil més aviat dubtós.

Endinsats en aquest marc i al carrer brusquinejant, va començar el concert del Cor Trinvant de Calaf i la Coral Brusquina de Vic. Molt bé els de l'Anoia i es superen cada dia més els osonencs. Cançons tradicionals, alguna nadala i altres de patriotes aprofitant el moment històric que vivim. Piscolabis, cantada dels Segadors i cap a casa que és un moment amb el nou eix. La brusquina, pluja fina,  no ens va deixar durant tot el viatge de tornada.