Velocitat

Dilluns 14 de gener 2013

Què ho fa que als catalans els hi agradin tant les curses de motos i cotxes? Pel que fa a mi, podrien deixar d'existir i no agafaria cap mal de fetge. S'ho poden ven fer, tampoc les prohibiria. Em limito a no fer-ne gaire cas. Em meravella l'afecció de la gent. Tothom hi entén o passa com al camp dels cent-mil tècnics del Barça. Molta xerrera i criteris divergents de dubtosa objectivitat. Pur divertimento. Bàsicament tot consisteix en córrer, sortir i arribar. Dinàmica de país: sortir corrents i amb la fixació única d'arribar a lloc ... ràpid ... ràpid ... saber-ho fer ... tot escassa reflexió. No cal mirar, no cal parar, encara menys badar, només arribar amb el menor temps possible. A vegades passem de llarg i tot. A vegades no ens adonem del que passa al nostre voltant i ens les foten per a tots cantons i moltes vegades ni arribem, ens estavellem abans d'arribar. Velocitat ... puc pensar-la com a metàfora de país que som ... córrer ... córrer ... sense saber massa a on es va i com s'hi vol arribar. Meta clara passats molts revolts traïdors i tancats. Dèries meves. Bona nit.