Evadir-se
Divendres 25 de gener 2013
Catalunya Música a la una tocades Eine Alpensinfonie. Richard Strauss, no n'he parlar mai. Si no ho sabeu, aquest és el meu músic preferit. No el puc escoltar sempre. No estic preparat per escoltar-lo així de sobte. Massa enèrgic. Massa nerviós. Com jo, música hiperactiva, bipolar, romàntica. Música que cal en moments molt concrets. Avui ha coincidit: gairebé cinquanta minuts tancats al despatx i temps per escoltar malgrat el migrat reproductor. A casa hi he tornat, equip HIFI, Filarmònica de Berlín i el difunt Karajan al front. Final esplendorós. Et buides i en surts mig histèric. Músic únic d'època tèrbola, no en parlo massa i m'agrada molt ... molt ... algun dia parlaré de Beethoven ... és una altra història ... per què moltes vegades parlo d'Andrea Chénier o d'Adriana Lecouvreur i em costa tant parlar del der Rosenkavalier o de la Salome?... a vegades costa més parlar del que realment t'agrada ... és fàcil sentir-se despullat quan parles del que t'agrada ... cal evadir-se de la rutina i apassionar-se pel màxim de coses possibles ... odio allò d'anar fent i qui dia passa any empeny fins a la fi de l'existència ... misèria ... alguna hora parlaré de Céline. Bona nit a tothom.
Catalunya Música a la una tocades Eine Alpensinfonie. Richard Strauss, no n'he parlar mai. Si no ho sabeu, aquest és el meu músic preferit. No el puc escoltar sempre. No estic preparat per escoltar-lo així de sobte. Massa enèrgic. Massa nerviós. Com jo, música hiperactiva, bipolar, romàntica. Música que cal en moments molt concrets. Avui ha coincidit: gairebé cinquanta minuts tancats al despatx i temps per escoltar malgrat el migrat reproductor. A casa hi he tornat, equip HIFI, Filarmònica de Berlín i el difunt Karajan al front. Final esplendorós. Et buides i en surts mig histèric. Músic únic d'època tèrbola, no en parlo massa i m'agrada molt ... molt ... algun dia parlaré de Beethoven ... és una altra història ... per què moltes vegades parlo d'Andrea Chénier o d'Adriana Lecouvreur i em costa tant parlar del der Rosenkavalier o de la Salome?... a vegades costa més parlar del que realment t'agrada ... és fàcil sentir-se despullat quan parles del que t'agrada ... cal evadir-se de la rutina i apassionar-se pel màxim de coses possibles ... odio allò d'anar fent i qui dia passa any empeny fins a la fi de l'existència ... misèria ... alguna hora parlaré de Céline. Bona nit a tothom.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada