Vida semi normal
Dimecres 2 de gener 2013
Vida semi normal. Avui he començat a treballar i no gaire res de nou. La meva dona i la Berta, la meva filla, estan a casa, fan vacances. Això vol dir que tenia el dinar a taula i no me l'he hagut ni d'escalfar. La resta de dies em toca fer-lo. No em fa res i no em queixo. Som dimecres i demà serà dijous. La setmana s'acaba, ja tomba avall. Diumenge arriben els reis andalusos. De Tarsis predica el teòleg gros. Aquest any ja no venen d'Orient. Als nebots petits no els hi puc dir. Faré com si res. Perdrien la innocència. Un dia o altra ho hauran de saber, però no seré pas jo qui els hi digui. Saber aquesta veritat és la primera mentida que et clava la vida. Els humans solem mentir força i, els que no ho fan, els sols agradar viure enganyats o creure amb coses que no acaben de ser mentides, però que ningú ha pogut demostrar que siguin veritat. Una mica embolicat tot plegat..
He anat acabant llibres. Ara agafaré un home a les fosques de Paul Auster, un autor que m'agrada. Depriment diuen; en certa manera un existencialista contemporani. Potser existir és negar la il.lusió. La vida o l'entomes tal com bé o es pot viure en un estat de feliç innocència eterna. Cadascú que triï. Avui han enterrat a un humanista, diuen que era tot un senyor de Barcelona, al Port de la Selva. No el coneixia. Només n'he sentit a parlar fa poc temps. Els indrets defineix a les persones i l'entorn les configura.
Vida semi normal. Avui he començat a treballar i no gaire res de nou. La meva dona i la Berta, la meva filla, estan a casa, fan vacances. Això vol dir que tenia el dinar a taula i no me l'he hagut ni d'escalfar. La resta de dies em toca fer-lo. No em fa res i no em queixo. Som dimecres i demà serà dijous. La setmana s'acaba, ja tomba avall. Diumenge arriben els reis andalusos. De Tarsis predica el teòleg gros. Aquest any ja no venen d'Orient. Als nebots petits no els hi puc dir. Faré com si res. Perdrien la innocència. Un dia o altra ho hauran de saber, però no seré pas jo qui els hi digui. Saber aquesta veritat és la primera mentida que et clava la vida. Els humans solem mentir força i, els que no ho fan, els sols agradar viure enganyats o creure amb coses que no acaben de ser mentides, però que ningú ha pogut demostrar que siguin veritat. Una mica embolicat tot plegat..
He anat acabant llibres. Ara agafaré un home a les fosques de Paul Auster, un autor que m'agrada. Depriment diuen; en certa manera un existencialista contemporani. Potser existir és negar la il.lusió. La vida o l'entomes tal com bé o es pot viure en un estat de feliç innocència eterna. Cadascú que triï. Avui han enterrat a un humanista, diuen que era tot un senyor de Barcelona, al Port de la Selva. No el coneixia. Només n'he sentit a parlar fa poc temps. Els indrets defineix a les persones i l'entorn les configura.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada