Sèries
Dimarts 29 de gener 2013
Avui divertit guirigall a la feina. Tenim un penco que vol manar molt i no fa tot el que hauria de fer, almenys aquesta és la sensació que en té el personal, i ho deixa tot a mig fer. Un company emprenyat ha dit: és com en Hatson de arriba y abajo, tot el dia volta i no fa res.!!! Salvant les distàncies, en Hatson era molt millor i, com a mínim, molt més honest.
Comentari que m'ha semblat rabiüdament graciós i ha servit per rememorar sèries que feia temps que tenia oblidades. Adalt i abaix va ser una de les que més em van agradar. Pel meu gust, la millor va ser l'adaptació del Retorn a Brideshead d'Evelyn Waugh, amb una interpretació estel·lar d'en Jeremy Irons. La de culte: Gent del Barri. No me la podia perdre cap dia. La Dott Cotton, l'Ethel, en Nick, l'Arthur, l'Albert ... van estar personatges quotidians i no vull arribar a ser repatani i dir allò que ara no se'n fan de sèries com aquelles ... no ho sé ... senzillament no estic massa al dia. No me les miro o no tinc la necessitat d'estar-hi enganxat cada dia. Tinc la sensació que aquelles eren sèries d'una gran qualitat interpretativa, escènica i d'ambientació històrica gairebé impecable. Arribar a aquest nivell ho veig complicat i, pels temps que corren, potser no cal. Ara no passo d'entretenir-me amb coses com Walter Texas, Ley y orden, Aida, aquí no hay quien viva o algunes altres de TV3. Anar de Rodes a Pilats i avall que fa baixada, que hi vols fer. Modestament crec que no són el mateix, hem baixat nivell a tots nivells. Ara, les noves, em serveix per passar l'estona i per jaure al sofà i quedar clapat gairebé sempre i no passa res, crec que no em perdo res d'interessant. Aquelles tenien un plus i el plus no era pel fet que fossin britàniques. El seu valor afegit era quelcom més que no sabria com explicar ara mateix, o i si ho fes m'allargaria massa i no cal. Crec les sèries que m'agradaven altre temps anaven més enllà del pur i simple entreteniment. L'estil, la classe i la feina ben feta ja anaven en el mateix paquet i, és veritat, entretenien i, a més a més, era molt difícil que quedés clapat al sofà; bé llavors, era més jove i potser no anava tan cansat. No crec que ara m'adormís si realment m'interessés la proposta. Hipòtesi que s'hauria de demostrar. Altres èpoques, altres moments, altres inquietuds perdurables.
Avui divertit guirigall a la feina. Tenim un penco que vol manar molt i no fa tot el que hauria de fer, almenys aquesta és la sensació que en té el personal, i ho deixa tot a mig fer. Un company emprenyat ha dit: és com en Hatson de arriba y abajo, tot el dia volta i no fa res.!!! Salvant les distàncies, en Hatson era molt millor i, com a mínim, molt més honest.
Comentari que m'ha semblat rabiüdament graciós i ha servit per rememorar sèries que feia temps que tenia oblidades. Adalt i abaix va ser una de les que més em van agradar. Pel meu gust, la millor va ser l'adaptació del Retorn a Brideshead d'Evelyn Waugh, amb una interpretació estel·lar d'en Jeremy Irons. La de culte: Gent del Barri. No me la podia perdre cap dia. La Dott Cotton, l'Ethel, en Nick, l'Arthur, l'Albert ... van estar personatges quotidians i no vull arribar a ser repatani i dir allò que ara no se'n fan de sèries com aquelles ... no ho sé ... senzillament no estic massa al dia. No me les miro o no tinc la necessitat d'estar-hi enganxat cada dia. Tinc la sensació que aquelles eren sèries d'una gran qualitat interpretativa, escènica i d'ambientació històrica gairebé impecable. Arribar a aquest nivell ho veig complicat i, pels temps que corren, potser no cal. Ara no passo d'entretenir-me amb coses com Walter Texas, Ley y orden, Aida, aquí no hay quien viva o algunes altres de TV3. Anar de Rodes a Pilats i avall que fa baixada, que hi vols fer. Modestament crec que no són el mateix, hem baixat nivell a tots nivells. Ara, les noves, em serveix per passar l'estona i per jaure al sofà i quedar clapat gairebé sempre i no passa res, crec que no em perdo res d'interessant. Aquelles tenien un plus i el plus no era pel fet que fossin britàniques. El seu valor afegit era quelcom més que no sabria com explicar ara mateix, o i si ho fes m'allargaria massa i no cal. Crec les sèries que m'agradaven altre temps anaven més enllà del pur i simple entreteniment. L'estil, la classe i la feina ben feta ja anaven en el mateix paquet i, és veritat, entretenien i, a més a més, era molt difícil que quedés clapat al sofà; bé llavors, era més jove i potser no anava tan cansat. No crec que ara m'adormís si realment m'interessés la proposta. Hipòtesi que s'hauria de demostrar. Altres èpoques, altres moments, altres inquietuds perdurables.
Ostres, Ramon, ara hi ha sèries que estan molt i molt bé, això sí, diferents de les d'abans, quan érem petits o joves. Però és que de les que tu dius, han passat molts anys. I les que dius que mires ara, tret de "Ley y Orden", i sempre segons els meus gustos, deixen molt que desitjar. Potser la pega és que n'hi ha tantes (com passa amb tantes altres coses) que un no sap quina triar. I que moltes no les passen per la tele, o només n'han passat alguna temporada, i s'han de mirar en DVD, cosa que permet fer-se uns empatxos que dóna gust! Imma
ResponEliminaAquestes hem van impactar i sóc molt conscient que no estic massa al dia en aquest tema. Tampoc miro massa la tele i quan ho faig m'adormo. Quan feien Sexo en Nueva York no em solia adormir gaire. Em devia interessar i distreure.
ResponElimina